«La memòria –d'altra banda– és una cosa recóndita i bella, subjectiva, que de vegades reconforta i de vegades ens fa tremolar com a fulles grogues en plana decadència de l’arbre de la vida… Recordem coses, les expliquem oralment o per escrit, volem dir la veritat i no podem evitar d’explicar-nos mentides que passen per ser les nostres veritats… La memòria, aqueixa memòria que des d’angles insospitats ens commou, té, no podia ser d’una altra manera, les seues dimensions polìtiques i aquestes fan soroll, sobretot els dies en què es debat. I debatre i confrontar idees, és just i necessari, i per això aquest llibre és un disparador de pulsions trobades on tenen cabuda els fets, avatars i successos “històrics” polítics y socials tal com val succeir o com es va creure que havien succeït; els llocs , paisatges i ambients d’una época; els personatges més dispars i diversos exercint variades activitats, des de la literatura i el periodisme, el cinema, la fotografia, la política. El “Allò republicà” [ha escrit Ángel Duarte en El republicanisme. Una passió politica (2013, p. 17)] renaix en la mesura en què es fa evident la injusticia”. I així des de la mirada republicana van sorgir els meus articles. Calia mirar al passat per situar-se en el present. Escriure i comptar sobre l’experiència republicana entre 1931 i 1939 i després. I aixó incloïa capítols tan dolorosos com la guerra civil y la cruel posguerra per als perdedors sota la dictadura de Franco y el seu aparell represor. Moments que aleshores demanaven, com els d’ara, “fer memòria”.»