«… I se n’ha anat, i jo he agafat la ploma com si hagués de seguir la seva obra (…) Vull donar vida amb signes als pensaments, trossos d’existència que ballen a les nits (…) De sobte vull que tornin (…) I ja han fugit i no els puc tornar a pintar (… ) Per això he d’escriure, per agafar-los ben fort, que no s’escapin mai més…»
15 de febrer de 1819. El baró de Maldà s’ha mort. La Teresa Blanch, llibretera i impressora provinent de la incipient burgesia catalana, sent la necessitat imperiosa d’anotar des del passat que va fugint fins al present que s’escapa, com el seu vell amic. Als seus escrits, la Teresa ens parla de la seva vida familiar, de la seva ciutat, del seu temps —un temps molt convuls i canviant—, dels seus interessos econòmics, sentimentals i culturals. Ens parla d’una societat masclista i patriarcal que silencia les dones, que sacrifica el seu talent com a empresàries, escriptores, compositores o agitadores polítiques. Pot arribar a tolerar-les però en tot moment sota una certa vigilància i mai reconeixent-les públicament. Com elles, també és silenciada la ciutat, una ciutat viva i sospitosa sempre davant del poder instaurat.
Amena, àgil, a voltes molt dura, d’altres molt tendra, Silenciades dibuixa a través de la vida de la Teresa un trajecte per l’agitat últim terç del segle XVIII i el primer quart del XIX, un període cabdal de la història de Barcelona.