Josep Igual Febrer (Benicarló, Baix Maestrat, 1966) viu al Delta de l’Ebre des dels anys noranta.
Entre els seus títols poètics podem destacar 35 poemes (1988), Lector d’esperes (1990), Rebotiga del brocanter (2000), Poemes escollits, 1987-2007 (2007), Ditades al vidre (2008) i Uomo qualque (2010).
En prosa dietarista ha publicat L’any de la fi del món (2001), El rastre dels dies (2004), Quaderns deltaics (2009) i L’incert alberg (2016).
És autor dels llibres de relats Faules mamíferes (2007), Fugida en cercles (2010), No és el que sembla (2010), Amors gairebé eterns (2013) i Circ de puces (2019), així com de les novel·les El cor cansat (1997), Cabotatge (1997), Les clarianes i els dols (2001), Torn de nit (2005) i Música secundària (2015).
La seua obra poètica ha rebut diversos guardons com ara el «Roís de Corella-Ciutat de València», «Ciutat de Benicarló», «Josep Maria Ribelles-Ciutat de Puçol» o el «Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi». I en narrativa, entre altres, el «Sebastià Juan Arbó», «Vila de Vall d’Uixó», «Cristòfol Despuig», «Ciutat d’Amposta”»i el «25 d’abril-Vila de Benissa».
Ha col·laborat en diverses publicacions periodístiques i literàries.
Des de l’any 2008 publica el seu blog, Plàncton, a la pàgina informativa 3x4.info
