Soc dona i filla de Sants, treballo a Castellde-fels i visc a Corbera de Llobregat. Soc mestra i cooperativista en l’Escola cooperativa on treballo des de fa més trenta anys. Soc la directora de l’escola des de fa més de vint-i-cinc anys i treballo en càrrecs rellevants en el món cooperatiu. No podria fer res sola; necessito les persones que m’acompanyen.
He ballat tota mena de danses, he fet teatre i he treballat de valent des de ben jove. Mai no m’han caigut els anells i, si miro enrere, recordo haver emplenat calaixos desordenats de textos i poemes. He compartit la vida amb persones que m’han enriquit i m’han fet créixer. Escric des que sé imaginar i m’encanta inventar històries i explicar-les en veu alta. També redacto discursos amb cura per provocar pensament a qui els escolta.
El calaix del mig és la primera novel·la que he escrit després d’acabar el projecte d’un llibre de contes amb una colla d’amistats valentes amb qui estudiava a l’Ateneu barcelonès. He tingut un gran mestre de català, en Jordi, amic i company, en Toni Pastor i en Melcior Comes, els quals em van ensenyar a caminar entre pensaments ben escrits i paraules que no calien.
No podria haver escrit aquesta novel·la sense les persones que estimo i, sobretot, sense el suport del Martí i el Manel, els quals fa uns anys, em van regalar un curs d’escriptura a l’Ateneu barcelonès que em va girar la vida.
Un dia, passejant per un terreny groguenc, amb vistes al Pallars, em vaig inventar un poble: La Colomina i allà, en una casa en un poble del Pallars, hi havia una calaixera…
