Carlota Figuerola Arraut va néixer a Vilanova i la Geltrú, Barcelona. Va viure a diferents localitats, com ara Olot, Sant Quirze de Besora, les Borges Blanques (Lleida) i a una petita localitat de l’Alt Camp de Tarragona, Querol, on de petita passava els estius amb la família. Fa anys que resideix a Ripoll.
Va estudiar Belles Arts a Barcelona i des de molt jove s’ha dedicat a la pintura. Ha realitzat nombroses exposicions individuals des de 1979 a Vilafranca del Penedès, Girona, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Sant Pere de Ribes, Palma (Mallorca), Terrassa, Manresa, Sabadell, Rupit, Ripoll, el Vendrell, entre d’altres, i de forma col·lectiva per l’estat Espanyol i França. Ha guanyat diversos premis de pintura a Palamós, Cambrils, Canet de Mar, Granollers, Sala Valentí (Sitges), Sabadell, Olot, Terrassa, etc.
La seva obra pictòrica figura, entre altres publicacions artístiques, al diccionari Ràfols de pintura catalana i a l’enciclopèdia de Mallorca.
De sempre desenvolupà també la seva segona passió, l’afició d’escriure contes i poemes, participant entre el 1991 i 1996 en alguns certàmens locals i guanyant amb el conte «L’ocell blau», i amb la història en forma de poesia «Àngels estàtics».
El 2022 va publicar el llibre de poemes Racons Invisibles i va guanyar el premi Maria Moliner organitzat per l’Associació Màtria amb el poema «Les dones som de cendra». El 2023 publica No cridis, que no et sento i el 2025 El Cor sota les petges. Participa amb assiduïtat a la revista literària digital veneçolana Letralia. I ha fet col·laboracions a la publicació cultural La Resistència, entre d’altres.
